Càpsula de fàrmac &

Jun 09, 2021

Deixa un missatge

Les càpsules són simplement una xapa o armilla per als medicaments, i s’utilitzen no només per donar-los un bon aspecte, és clar, sinó principalment perquè siguin fàcils de prendre i per aconseguir una eficàcia òptima.

Segons registres històrics, les primeres càpsules utilitzades pels humans es van crear a Egipte fa 1500 anys. En aquell moment, no se sap si les càpsules eren exclusivament per embolicar el medicament. Tanmateix, a partir de 1730, els farmacèutics de Viena van començar a fabricar el que llavors es deia càpsules vegetals a partir de midó. En aquest punt és evident que les càpsules es van utilitzar per encapsular medicaments. I la tecnologia per a la producció de càpsules es va patentar a París el 1834.

Els medicaments que es prenen quan una persona està malalta han de ser digerits i absorbits pel torrent sanguini pel tracte gastrointestinal i desglossats pel fetge. No obstant això, un nombre considerable de pols, grànuls, líquids i comprimits tenen un sabor amarg i irritant, són volàtils o es descomponen fàcilment per la saliva a la boca, i alguns medicaments també es poden inhalar a les vies respiratòries, causant efectes secundaris. Per tant, posar medicaments en càpsules protegeix la boca i el tracte digestiu, és fàcil d’empassar i permet que el medicament funcioni al màxim.

I per treure el màxim profit d’un medicament, també és important evitar que l’àcid estomacal d’una persona el destrueixi, ja que alguns fàrmacs s’han de dissoldre i absorbir a l’intestí, de manera que substàncies semblants a les càpsules fets de materials especials de membrana (com gelatina, cel·lulosa, polisacàrids, etc.) són necessaris per encapsular diversos tipus de fàrmacs, com ara pols i líquids, en dosis.

A més, els medicaments tenen una vida mitjana, que fa referència al temps que triga a reduir-se a la meitat la concentració màxima d’un medicament al torrent sanguini. La vida mitjana d’un medicament reflecteix la velocitat d’eliminació (excreció, biotransformació, emmagatzematge, etc.) al cos i mostra la relació entre el temps que el medicament es troba al cos i la concentració sanguínia. Per tant, és la base principal per determinar la dosi i la freqüència d’administració. Els medicaments amb una vida mitjana llarga s’eliminen lentament al cos i s’administren a intervals més llargs, mentre que els medicaments amb vida mitjana curta s’eliminen ràpidament al cos i s’administren a intervals més curts.

Per als medicaments amb una vida mitjana curta, cal una dosificació freqüent per mantenir la concentració del medicament a la sang. Per evitar la molèstia de la dosificació freqüent, s’utilitzen càpsules especials per encapsular el medicament, que s’anomenen càpsules d’alliberament prolongat. Les càpsules d’alliberament prolongat també eviten els desavantatges de la dosificació freqüent de formulacions genèriques, que poden causar concentracions sanguínies efectives altes i baixes, i tenen menys efectes secundaris tòxics que les formulacions genèriques. Per tant, molts medicaments, com l’ibuprofèn, l’aspirina i el Tylenol, estan disponibles a les formulacions de càpsules DR.


Enviar la consulta